Un deseo desmesurado de amistad

“Un deseo desmesurado de amistad” és un llibre de no-ficció. És un assaig, però també són unes memòries tant de l’autora en primera persona com d’altres persones queer sobre les quals ella escriu i reflexiona. L’autora ens explica la seva investigació acadèmica i la cerca als arxius del col·lectiu LGBTIQ+ i les preguntes i pensaments que van sorgint. Tenen totes un tema central: l’amor, la convivència i la llibertat.

El text està format de petits relats de la història més recent i contemporània, però també trobem explicacions sociològiques sobre l’amor que apuntalen i donen consistència a aquests relats de vida. Són capítols breus que recolzen, en ocasions, el text amb fotos, fet que enriqueix molt l’experiència lectora.

El tema principal és com l’amistat és el valor preferent en les nostres històries comunes, com a sentit i guia de les nostres vides, com única raó i fi de la nostra existència a la societat i com a persones.

En definitiva, aquest llibre és una genealogia dels amics i amigues que van viure juntes i fraternalment solidàries, trencant barreres perquè nosaltres tinguem els drets necessaris per continuar construint un món on estimar fins a l’infinit lliure i el més plenament possible.

No coneixia l’autora. El rosa-lila de la portada, un títol molt potent en blanc sobre aquesta portada i sobretot el magnetisme de la foto de dues dones vestides de cowboys que s’agafen o no de la mà van cridar molt la meva atenció en una llibreria de València. Era novetat i jo hi vaig confiar de seguida. No em vaig equivocar. Tant de bo trobem més llibres seus aviat a les llibreries.

Per mi és un llibre lluminós sobre l’amistat entre dones. Viatjar llegint per les seves pàgines és viatjar per altres èpoques, per altres maneres de ser, de fer, d’estimar, de viure i de concebre les relacions afectives i sexuals. De recordar les diferents barreres i experiències socials i històriques que s’han hagut de salvar per a que puguem ser. M’ha entusiasmat, no volia arribar al final per quedar-me a viure per sempre entre les seves pàgines. Crec que és una delicada i bonica joia d’art i literatura.

Estimar és el principal de les seves vides i de les nostres vides, perquè ja se sap: amor que es practica amor que es multiplica.

“Faltan relatos de amistad en nuestros archivos, no dedicamos tiempo suficiente a expresar lo que nos une a los demás, a escribir sobre nuestras compañeras, nuestras camaradas y nuestras vecinas, y sobre lo que hacemos de nuestras vidas.”

“¿Por qué las historias de ruptura giran siempre en torno al amor, cunado el fin de una amistad es aún más soloros?”

“Ella fue para mí una alteridad decisiva, un modelo de vida salvaje, la posibilidad de imaginar otra clase de existencia.”

Ressenya de Rocio Castell