METAMORFOSI DE MÍRIAM CANO

No és la de Kafka

Títol: Metamorfosi

Autora: Míriam Cano

Editorial: L’Avenç 

Col·lecció: L'Accent

Llengua: Català

ISBN: 978-84-18680-58-8

La funció que té la literatura sempre serà diferent i diversa segons l'edat i el moment vital de la lectora. Un cop arribada als quaranta llargs, personalment en alguns moments, vull trobar tan sols esperança, tranquil·litat i serenor. I això, justament, és bona part del que trobarem en aquesta petita joia lluminosa de la Míriam Cano.

Una autora del Baix Llobregat nascuda a mitjans del segle XX i de qui no havia llegit res amb anterioritat. Una poeta que, en aquest text, fent ús d'una prosa cosida amb les eines ancestrals de la poesia, ha descrit dos viatges de vacances a Metamorfosi, un petit llogaret grec. El viatge real, veurem, però, és l'intern: com canviem, com mutem i com ens resituem al món amb el pas del temps arribant a la maduresa.

El text és un far que ens pot arribar a guiar com els antics oracles en un camí de transformació que ningú ens ensenya i que caminem soles, o no tant.

És un postre dolç, el darrer plat, el del final, el de la maduresa, com dèiem. S'assaboreja amb una calma blava mediterrània que llisca lenta i és bressola com les onades per unes paraules i uns sentiments senzills que reconeixerem si nosaltres també estem a l'inici d'aquesta transformació o si, senzillament, sabem admirar la bellesa de la ploma serena i l’escriptura clara.

Dividit en dues parts corresponents als dos viatges diferents que l'autora fa a Metamorfosi, a cadascuna de les parts trobem un seguit de capítols curts que lliguen aprenentatges, reflexions, descobriments, anhels i desitjos de futur maridant fets del mateix viatge físic real per la geografia grega: què han fet durant el dia, com s'han sentit o què han visitat.

Literatura de viatges? Sí. Dietari? També. Novel·la? Per què no? Anotacions? Molt més! Diari personal? També podria ser. És tot això i molt més. Et deixa saciada, pensarosa, reflexiva. T’omple. Això és! És un llibre que t’omple. 

I tot i que no sigui la de Kafka, la transformació existeix.

"Potser perquè sempre he pensat que l'amabilitat és el tret essencial de la intel·ligència”