La Anguila de Paula Bonet

Títol: La Anguila

Autora: Paula Bonet

Editorial: Anagrama

La anguila parla de tot i alhora no parla de res. Parla de pintura, de retrobaments, d'amistat. Però també parla d'abusos, de violacions, d'injustícies. Parla de la vida de la Paula, però també parla de cadascuna de nosaltres. Crec que és això el que el fa únic. Que siguis qui siguis i sigui com sigui la teva vida et pot interpel·lar. Marcar. Remoure. Incomodar.

Fa honor al seu nom, se't queda a dins i et remou com si centenars d'anguiles s'haguessin colat dins teu i estiguessin nedant per tot el teu cos.

Aquesta història aconsegueix una cosa que pocs llibres aconsegueixen. Convertir el dolor en art. Crec que és una cosa molt necessària. Que no és tan fàcil i que Bonet assoleix a la perfecció.

En definitiva, és una obra que crec que totes hauríem de llegir perquè s'atreveix a posar sobre la taula un tema del qual mai es parla: el masclisme en les relacions amb avortaments i maltracte. 

Ressenya de @pandemiadellibres

“Es difícil darse cuenta de que una está empezando una historia con un maltratador, el maltratador es un experto en crear espacios que la víctima cree que son seguros.”

“Sentía un miedo al que no sabía ponerle palabras”

“Me habría encantado poder pensar en Isabel Quintanilla, pero en la Facultad de Bellas Artes solo se hablaba de Antonio López y Lucio Muñoz, así que no pude evocar el vaso de la pintora que dedicó sesenta años de su vida a registrar lo invisible”

“La mayor parte de mi vida la he pasado rodeada de mujeres”

“Grita porque no está cómoda en el papel de virgen que le han asignado, pero ni ella ni él son capaces de oír los gritos, no saben que los gritos existen.”