Títol: Identitti
Autor: Mitthu Sanyal
Editorial: Consonni
Uau, quin llibre! Blowing up your mind a full!
Identitti de Mithu Sanyal ha estat editat amb una valentía colossal per Consonni. Valentia que celebro i agraeixo profundament, cas contrari mai hagues arribat a llegir aquest llibràs sobre la identitat.
És complexe, intrincat, amb cites i tweets en anglès, referències teòriques de la literatura acadèmica o no, i ens explica una història amb personatges reals però també de ficticis. La història passa a Alemanya.
Identitti parla de si es pot performar la raça. Així dit, pel boc gros sense floritures. Si es pot triar el gènere perquè no podriem triar i trair la nostra raça, i la que volem? La resposta no és si o no, ni maniquea, ni senzilla. Totes les implicacions que se us acudeixin estan tractades al llibre, amb un art i un domini impressionants. Es una dicussió i debat sobre aquest tema, els arguments rera els sentiments i les emocions.
És una novel·la, que crec que no ho he dit. No és teoria. Aprofitant el cas de la professora que es presenta com a racialitzada quan realment es blanca mentrestant ocupa el carrec de professora d’Estudis Poscolonials, l’autora basteix una narració sobre la traïció, el perdó, la solidaritat i l’amor.
Dos apunts: la raça, com diu al final, és un contructe social, teòrica i descaradament fals que organitza la societat i existeix en tan en quan hi ha gent que ha matat i mata als diferents a causa d’aquesta. L’antiracisme sí que és real i tangible i necessari.
L’altra, la solució a tremendes diatribes i discussions és l’amor, la solidaritat i la sororitat, des d’una perspectiva radical i crítica.
“A lo lejos se oyó el primer trueno. De las hojas caían gotas de sol y formaban charcos a los pies de Nivedita. Durante un instante fugaz pensó: ‘en cuanto tienes que demostrarla la identidad se disuelve; es imposible demostrar algo con tan poca sustancia como el humo, el aire o el gas, pero que puede ser tan vital o mortal como ellos’. Luego pensó: ‘¿Podría decirse lo mismo de forma menos patética?’. Y luego, mirando los rostros agitados del otro lado de la calle: ‘Qué va. Cuando se trata de ataques a la identidad, por lo visto no caben las sutilezas’